El Pavelló alemany erigit en l'Exposició Mundial de Barcelona el 1929 va ser una estructura imponent i un excel·lent exemple d'arquitectura moderna. En aquest llibre, l'autor adopta un enfocament viu i poc convencional de l'edifici, interpretant els diversos aspectes arquitectònics, històrics i culturals que envolten la construcció. Examina els elements físics com les columnes, la terrassa, les parets independents que tanquen el pavelló i formen un patró d'espais oberts i tancats. També considera els elements estètics, els materials nobles utilitzats, les seves qualitats representatives i reflexiona sobre com el material, l'estructura, l'espai i la tradició s'integren en una unitat.
Text i projecte de Josep Quetglas
Pròlegs per Rafael Moneo
Edició i epíleg per Gillermo Zuaznabar
Dibuixos per Margarita Díez, Toni Sánchez, Ricardo Daza i Gillermo Zuaznabar
"Torno a llegir, amb interès i gust, el text de Josep Quetglas sobre el Pavelló d'Alemanya a la fira de Barcelona del 1929, obra que va consagrar la figura de l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe [...] Els llampecs de lucidesa que en un text com aquest il·luminen la complexa escena no pretenen convèncer el lector d'una determinada tesi, bé per contra, el comprometen amb el text i l'obliguen a una lectura reposada, trobant al llarg d'ella moments de lucidesa que li faran sentir-se proper a el que va ser el drama de Mies. Un drama que pot ser que no quedés resolt ni tan sols a l'creuar l'Atlàntic. Llegint el text de Quetglas, i conscient dels llamps esmentats, un agraeix aquesta manera de veure el nou rol de l'crític ", escriu Rafael Moneo en el nou pròleg a l'horror cristal·litzat de Josep Quetglas, realitzat especialment per a aquesta quarta edició, revisada i ampliada, que ha estat a càrrec de l'eminent professor, comissari i investigador Gillermo Zuaznabar.
"La seva forma no ha deixat de recollir i acomiadar, des de llavors, reflexos de diferents procedències. Fins on?" es preguntava Josep Quetglas en la salutació que redactés per presentar aquest llibre fa ja més de trenta anys, referint-se a les seves successives elaboracions, primer com a conferència i després com a article fins cristal·litzar en el text definitiu. ¿Definitiu? Des de llavors, aquestes pàgines no han cessat de reflectir la mirada amb que tant els lectors com el mateix autor s'acosten a ell, per ventura com un eco de la naturalesa ambigua i esquiva de el propi pavelló.
Preferències sobre cookies
