Aquest llibre no és només un llibre d'arquitectura. Sí, hi trobareu plànols, dibuixos, maquetes... Però, al mateix temps, gairebé podreu olorar tot el treball minuciós per convertir una antiga cooperativa del Poblenou de Barcelona en una fàbrica de creació escènica i espai social de debat i pensament. Sentireu veus, trobareu memòria i viureu l'excitant evolució que va experimentar el nou edifici. Amb unes excel·lents reflexions arquitectòniques, culturals i socials i amb unes imatges espectaculars de tot el treball. Un llibre que permet resseguir una construcció que va conservar els fantasmes de l'antiga cooperativa dins de l'edifici, assegurant-se que donessin la benvinguda amablement als nous ocupants i les seves històries.

"A la nova Sala Beckett, els residua i els detritus de l'edifici en ruïnes que Flores & Prats es van trobar queden investits dels valors cívics i morals que els atorga la seva redempció a través del valor d'ús, i que els converteix en allò verdader. Tinguem en compte una cosa molt important: l'edifici de l'antiga Cooperativa Pau i Justícia, en la qual la Sala Beckett volia instal·lar la seva nova seu, no tenia, en termes oficials, cap qualificació o protecció patrimonial. Una decisió possible hauria estat enderrocar l'edifici existent, amb totes les seves restes -els seus detritus i residua-, per deixar un solar net en el qual aixecar un teatre completament nou: ni els arquitectes ni la direcció del teatre tenien cap obligació de conservar ni tan sols el seu record. I, això no obstant, van decidir fer-ho. Aquesta és una decisió projectual de la major importància ideològica: aquí comença, del cert, aquest extraordinari projecte."

Juan José Lahuerta

La Cooperativa Obrera Pau i Justícia de Poblenou, molt activa durant gran part de segle XX, havia tancat les portes a finals dels anys noranta i el seu edifici havia quedat abandonat i en avançat estat de ruïna. Gràcies a la pressió del veïnat, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de la ciutat i previst per un ús cultural.

La Sala Beckett, un dels espais motor de teatre català des de la seva fundació a finals dels vuitanta com a seu de la companyia El Teatro Fronterizo de José Sanchis Sinisterra, i dirigida per Toni Casares a partir de 1997, es queda sense la seva seu del barri de Gràcia, a mitjans dels anys 2000. Amb el suport de les administracions i a partir d'un concurs públic, el 2011 l'equip de la Sala Beckett i l'estudi Flores & Prats emprenen un procés de rehabilitació de l'edifici de l'antiga Cooperativa per convertir-lo en la nova Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia, una fàbrica de creació escènica i espai social de debat i pensament. Es tracta de la recuperació d'un patrimoni físic però també d'un patrimoni social, ja que l'edifici, abandonat durant més de vint anys, estava encara molt present en la memòria dels veïns que vivien al seu voltant. El resultat final conté el temps de la Cooperativa, el temps d'abandó, i el temps de la nova Sala Beckett.

La Sala Beckett va ser Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2016.