"En anys posteriors, quan Mies gaudia de tota la seva fama a Amèrica, se li coneixia com el silenciós Mies, profund i taciturn, que s'expressava amb les seves obres millor que amb les seves paraules. "Construïu, no parleu", era l'exhortació que seus admirats estudiants li atribuïen amb freqüència. Aquesta imatge està renyida amb el que hem escrit sobre el seu actiu i destre politiqueig dins de la professió en l'Alemanya de mitjans dels anys vint. Però, en coherència amb la seva biografia, era pausat per construir; més concretament, anava a passar molt temps fins que pogués veure la seva ideologia moderna plasmada en una obra moderna. Durant els anys següents al període dels cinc projectes, i en realitat després de la seva històrica tasca en la Weissenhofsiedlung de Stuttgart en 1927, van ser molts més els dissenys que es van quedar en el paper que els que es van construir. I entre els que es van realitzar, alguns eren tan tradicionals en el seu estil, tan a prop de les seves obres davant anteriors a la guerra en comparació amb els cinc projectes, que cap a 1925 es podia dir d'ell que d'arquitectura moderna parlava sensiblement més que la que construïa".

Franz Schulze, Mies Van Der Rohe: Una biografia crítica, "Europa ressorgeix de les cendres" University of Chicago Press, Chicago, 1995, page 120.