"Hi va haver una vegada una nació que va anar a la guerra, però després de conquistar un continent, el seu propi país va ser destruït per bombes atòmiques... llavors els vencedors van imposar la democràcia als vençuts. Per a un grup en aprenentatge d'arquitectes, artistes i dissenyadors liderats per un visionari, la situació funesta del seu país no va ser un obstacle, sinó una inspiració per projectar i pensar... encara que eren personatges molt diferents, els arquitectes van treballar estretament units per realitzar els seus somnis, recolzats incondicionalment per una burocràcia super-creativa i un dinàmic Estat ... després de 15 anys d'incubació, van sorprendre al món amb una nova arquitectura -el metabolisme- que va proposar un canvi d'imatge radical de la nació sencera ... Llavors els diaris, revistes i la TV van erigir als arquitectes en herois: pensadors i creadors, homes minuciosament moderns... a través de treball pur i dur, disciplina i la integració de totes les formes de creativitat, el seu país, Japó, es va convertir en un exemple brillant... quan la crisi del petroli va donar inici a la fi d'Occident, els arquitectes del Japó es van disseminar pel món per definir els contorns d'una estètica post-occidental... "
-Rem Koolhaas / Hans Ulrich Obrist
Entre 2005 i 2011, l'arquitecte Rem Koolhaas i el comissari d'art Hans Ulrich Obrist van entrevistar als membres supervivents del metabolisme, la primera avantguarda no occidental, fundada a Tòquio el 1960, enmig del miracle japonès de la postguerra. Project Japan presenta centenars d'imatges mai vistes -plans mestres des de Manxúria a Tòquio, instantànies íntimes dels metabolistas treballant i divertint-se, models arquitectònics, extractes de revistes i sorprenents visions urbanes de ciència ficció - que narren la història de Japó al segle XX a través de la seva arquitectura, des de la tabula rasa d'una colonitzada Manxúria en els anys 1930 fins a un Japó devastat després de la guerra, la fundació del metabolisme en la Conferència Mundial del Disseny de 1960 a Tòquio, l'ascens de Kisho Kurokawa com el primer arquitecte cèlebre, l'apoteosi del metabolisme en l'Expo '70 d'Osaka i la seva expansió per Orient Mitjà i Àfrica en els anys 1970. El resultat és un vívid documental de l'últim moment en què l'arquitectura va ser més un assumpte públic que privat.
- Testimoni oral de Rem Koolhaas i Hans Ulrich Obrist
- Entrevistes exhaustives a Arata Isozaki, Toshiko Kato, Kiyonori Kikutake, Noboru Kawazoe, Fumihiko Maki, Kisho Kurokawa, Kenji Ekuan, Atsushi Shimokobe i Takako i Noritaka Tange
- Centenars d'imatges inèdites, maquetes i cites de revistes
- Disseny de la guardonada dissenyadora holandesa Irma Boom
Sobre els editors i autors
Rem Koolhaas és cofundador de l'Office for Metropolitan Architecture (OMA). Periodista i guionista abans de convertir-se en arquitecte, el 1978 va publicar Delirious New York, als retroactive Manifesto for Manhattan. El 1995, el seu llibre S, M, L, XL va resumir l'obra de l'OMA i va establir relacions entre la societat i l'arquitectura contemporànies. Entre molts premis i exposicions internacionals, ha obtingut el premi Pritzker (2000) i el Praemium Imperiale (2003).
Hans Ulrich Obrist és el Codirector d'Exposicions i Programes i Director de Projectes Internacionals de la Serpentine Gallery, Londres.
Preferències sobre cookies
