• Preu reduït

2n PREMI MIES VAN DER ROHE D'ARQUITECTURA LLATINOAMERICANA

24,00 €
6,00 € Estalvia un 75%

Autor: Diane Gray (Editor)

Mides: 25 x 25 x 0,9 cms

Pàgines: 96

Il·lustracions: Color i B&N

Encuadernació: Rústica

Data de publicació: 2000

ISBN: Castellà i anglès 8495273632

Idioma
Quantitat

  • Política de seguridad (editar con el módulo Información de seguridad y confianza para el cliente) Política de seguridad (editar con el módulo Información de seguridad y confianza para el cliente)
  • Política de envío (editar con el módulo Información de seguridad y confianza para el cliente) Política de envío (editar con el módulo Información de seguridad y confianza para el cliente)
  • Política de devolución (editar con el módulo Información de seguridad y confianza para el cliente) Política de devolución (editar con el módulo Información de seguridad y confianza para el cliente)

El jurat del segon premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Llatinoamericana s'ha reunit a São Paulo, el dia 29 de juny de 2000 a la sala de reunions del Museu d'Art de São Paulo.

Assisteixen a la reunió, el seu president l'arquitecte don Ricardo Legorreta, així com els seus membres els arquitectes donya Silvia Arango, el senyor Enrique Browne, don João Luís Carrilho da Graça, don Dominique Perrault, don Hugo Segawa, don Jorge Silvetti, don Ignasi de Solà Morales, així com senyor Lluís Hortet, director de la Fundació Mies van der Rohe, que actua com a secretari.

El jurat ha visitat entre els dies 24 i 29 de juny les 6 obres finalistes que s'esmentaran a continuació. Aquestes obres van ser objecte de selecció com a finalistes en la reunió prèvia celebrada a Barcelona els dies 8 i 9 d'abril en què el jurat va examinar la documentació d'un total de 109 obres presentades per un grup de 31 experts i per les diferents Associacions Nacionals d'Arquitectes . El president ha obert la sessió demanant el senyor Lluís Hortet, un comentari sobre l'abast de les bases del premi, per recordar els criteris que han de presidir les decisions del jurat.

A continuació el President va sol·licitar a tots els membres del jurat una exposició valorativa de cada un dels edificis finalistes visitats, produint-se a continuació un ampli intercanvi d'opinions en relació als mateixos. Després d'aquest procés el President va convidar els membres de jurat a pronunciar-se sobre l'edifici mereixedor del premi, decidint-se per unanimitat concedir-lo a la Restauració, Reforma i Adaptació de l'edifici de la Pinacoteca do Estat de Són Paulo, obra dels arquitectes Paulo Mendes da Rocha, Eduardo Argenton Colonelli i Welinton Ricoy Torres.

El jurat valora la importància d'una reutilització d'un edifici històric al centre de la ciutat amb una profunda atenció al patrimoni cultural i al significat contemporani del seu ús museogràfic. Considera especialment rellevant la intel·ligent reorganització dels espais interiors, amb una atractiva incorporació dels antics patis gràcies a un elegant sistema de coberta transparent, així mateix la riquesa espacial dels diferents àmbits de l'edifici històric ara reorganitzats en un conjunt d'espais connectats. El jurat ha considerat també molt positives l'economia de recursos utilitzats en els sostres, sòls i acabats de murs, així com la respectuosa conversió de l'edifici existent en un edifici plenament contemporani. També desitja que la major connexió prevista entre l'edifici i els espais públics de l'entorn es dugui a terme per a l'enriquiment d'aquesta àrea de la ciutat i recomana el major esforç en la qualitat de la instal·lació museogràfica.

D'altra banda, el jurat vol fer pública la seva valoració positiva del conjunt dels 11 edificis seleccionats i dels 6 edificis finalistes visitats, com a demostració de la genuïna vitalitat de l'arquitectura llatinoamericana.

En relació a l'edifici de la Facultat de Ciències Humanes de la Universitat Nacional Seu de Post-graus, a Bogotà, Colòmbia, obra de l'arquitecte Rogelio Salmona, el jurat vol destacar la seguretat en la definició dels diferents espais que configuren el programa, la atenta definició del joc de llums i ombres i les possibilitats d'utilització complexa que l'edifici ofereix a la vida universitària. Un cop més l'arquitecte posa de manifest el seu reconegut talent en l'ús dels materials.

Pel que fa a la Casa a Platja Bonica, a Lima, Perú, de l'arquitecta Alexia Lleó Angell, el jurat ha valorat especialment la sòbria capacitat per resoldre un petit espai d'habitatge en un context convencional de residència de vacances. L'equilibri entre sobrietat en la definició dels espais i riquesa en les relacions, ha estat entesa pel jurat com un dels èxits principals.

Pel que fa a la Casa Reutter, en Cachagua, Xile, obra de l'arquitecte Mathias Klotz, el jurat ha vist en ella una atractiva proposta de relació entre la casa i el paisatge i una acurada definició de les formes i els detalls tant de l' interior com de l'exterior, com un enriquiment dels materials utilitzats.

De la visita a l'Edifici Manantiales a Santiago de Xile, obra dels arquitectes Luis Izquierdo, Antonia Lehmann, José Domingo Peñafiel i Raimundo Lira, el jurat valora l'intel·ligent resposta a un programa convencional, a un encàrrec comercial ia un entorn urbà pressionat per normatives i interessos clarament especulatius. L'acurada resolució tectònica de l'edifici constitueix un argument principal en un projecte atent tant als problemes de definició volumètrica general com als detalls.

Altres productes de la mateixa categoria: