La intervenció de Dietrich Neumann, professor, arquitecte i historiador, ens proposa una reflexió sobre el complex context polític de la gènesi i execució del Pavelló que Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich van dissenyar el 1929 i el seu paper representatiu, i posa en dubte que el Pavelló fos la simple representació de la jove democràcia de la República de Weimar que sovint s’assumeix.
Hi ha molt poques fotos del Pavelló de 1929, totes en blanc i negre, que testimonien diferents moments al llarg dels seus pocs mesos d’existència. Entre elles podem descobrir algunes diferències: la cortina vermella no hi era el dia de la inauguració com tampoc la paraula “Alemania” que aparegué més endavant al costat dels esglaons i a la paret de travertí que s’obre cap al jardí, i les banderes de grans dimensions que s’utilitzaven en els màstils del Pavelló no van ser sempre les mateixes.
La bandera d’Alemanya, la que el país encara utilitza avui dia, s’havia introduït el 1919 amb la fundació de la República de Weimar. No obstant això, molts conservadors, inclosos els membres del Volkspartei alemany (DVP), encara preferien la bandera del règim anterior, amb les seves franges negres, blanques i vermelles, que per ells simbolitzaven la força, els èxits i l’estabilitat del Kaiserreich que havia arribat a la seva fi el 1918. La recerca de Dietrich Neumann ens descobreix que ambdues banderes (que es veien immenses) es van hissar al Pavelló Alemany.
La intervenció ens convida ara a veure de nou al Pavelló alguns d’aquests elements que en algun moment hi van ser o d’altres que hi fan al·lusió i que volen assenyalar el pes dels símbols i la precarietat de les seves reinterpretacions històriques: les banderes, les lletres que proclamaven el nom del país i que no hi eren el dia que el Pavelló es va inaugurar, algunes fotos del 29 que van ser colorejades a posteriori i la taula que Mies van der Rohe i Reich van dissenyar pel llibre d’honor.