El Pavelló de Barcelona va ser dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe com el Pavelló Nacional Alemany per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, és considerat com una de les obres mestres de l'arquitecte i una de les icones del Moviment Modern. Va ser reconstruït el 1986 sota la supervisió de Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales.

L'edifici, una combinació de clàssic i modern, mostra l'essència de l'arquitectura de Mies van der Rohe en termes no només de composició, sinó també dels avenços tecnològics que s'estaven produint en aquest moment.

El Pavelló es caracteritza per la simplicitat dels seus elements, per la seva composició geomètrica i per la distinció entre estructura i envoltant exterior. A sobre del pavelló de travertí es troben dos sostres plans de formigó, el més gran dels quals descansa sobre vuit columnes d'acer amb forma de creu.

A sota d'aquest gran sostre, els plans verticals es distribueixen lliurement. Com que els plans horitzontal i vertical estan dotats del mateix grau d'importància, percebem l'espai sencer com una unitat, sense fer cap distinció entre exterior i interior. L'edifici en el seu conjunt denota tant el llegat clàssic com el progrés tecnològic, en què coexisteix el travertí, el marbre verd i el ònix daurat en harmonia amb els reflexos en les grans superfícies de vidre, l'acer, l'aigua i el lluernari (una doble paret de vidre blanc amb entrada de llum natural i il·luminació artificial), creant així diferents espais i itineraris.

Passejant pel pavelló trobem el vestíbul amb la paret d'ònix daurat, la catifa negra i les cortines de vellut vermell, formant junts la bandera alemanya. Aquest és també el lloc de les cadires de Barcelona, dissenyat pel mateix arquitecte i Lilly Reich per rebre el rei Alfonsos XIII i la reina Victòria Eugènia.

Al pati del vestíbul vam descobrir una de les superfícies d'aigua i l'escultura de Georg Kolbe, L'alba, un element vertical que actua com un punt d'enfocament visual en aquest espai tancat i que es reflecteix de diferents maneres.

L'edifici va ser concebut com un refugi de tranquil·litat des del qual guiar els visitants a un dels principals atractius de l'Exposició Internacional de 1929, és a dir, al Poble Espanyol. Van passar pel Pavelló, encara que no directament. L'accés tangencial al podi i el conjunt de plans que trobem quan estem al cim ens guien al llarg d'un itinerari que ens permet creuar l'edifici a través dels seus diferents espais.