L'EXPRESSIÓ DEL PES
L'arquitectura neix per resoldre el problema d'un sostre, d'alguna cosa pesada i significant que acompanya i fa possible l'experiència humana des de temps remots. Pot ser que el sòl sigui el més antic element arquitectònic, però el sostre, per la dificultat que suposa la seva construcció i pel significat que imposa la seva permanència, exigeix una invenció que va més enllà de la tècnica. Davant el problema del pes resolt, l'arquitectura, malgrat totes les restriccions que li han estat imposades, passa a ser una victòria; l'arquitectura ha vençut perquè ha convertit la construcció, tota la dificultat i improbabilitat de la construcció, en un art. Allò que carrega, descansa, allò ponderat s'ha fet imponderable, les certeses es troben davant d'una aura d'incertesa, la causalitat és posada en crisi, i una suspensió del sentit, s'obre pas. Des de l'arquitectura grega fins a la gòtica, des de l'arquitectura barroca fins a les més admirables obres i projectes realitzats pels arquitectes pioners de el Moviment Modern, sorgeixen exemples insòlits. L'expressió del pes mostra els diversos camins que desafien la pràctica constructiva i la lògica imperativa de la gravetat. I resulta extraordinari que l'arquitectura, que no compta amb la mateixa llibertat que la pintura o l'escultura, ni que la literatura o la música, demostri, davant els mateixos estrets marges que la limiten, el valor del repte a què desafia i la paradoxal llibertat que li pertany.
Luis Martínez Santa-Maria
Madrid, 1960, és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, 1985. Doctor Arquitecte, 2000. Beca de Formació de Professorat i Personal Investigador a Espanya, 1987-1990. Professor de Projectes Arquitectònics a l'ETSAM des de 1990.